Núria Feo Álvarez
L20. Noves Tecnologies aplicades a l’educació.
2º de Magisteri Infantil.
Una vegada llegit el text, l’objectiu principal que persegueix aquest es tracta de potenciar la utilitat de les noves tecnologies a la societat, però sobretot a les aules d’educació. Aquestes estan presents a la nostra vida diària, i cada dia més, i per això l’autor intenta aconseguir de que ens adonem de la gran importància que tenen les noves tecnologies. Una gran importància a la societat, però ens fa agafar consciència de la importància que tenen aquestes en el món educatiu, ja que són un factor de la societat que marca la realitat de la vida actual, i per tant necessari fer ús d’aquestes a les aules.
El text està estructurat en sis parts. La cinquena part del text està subdividida en 6 parts. A continuació anomenar cada part, i seguidament faré un breu anàlisis de cadascuna, les parts só les següents:
1) Introducció
2) L’evolució de les tecnologies de la informació i de la comunicació.
3) Les noves tecnologies de informació i comunicació
4) Algunes repercussions de les noves tecnologies
5) Cap a la societat de l’aprenentatge
6) Corol·lari: Educar és una tasca centrada en el futur.
La primera part d’aquest text es tracta d’una “Introducció”. L’autor parla del paper fonamental que les tecnologies de la informació i de la comunicació han tingut i han suposat en la configuració de la nostra societat i cultura, donant-li a aquestes un gran significat al llarg de la història. A més a més i de forma breu ens cita els temes dels que, a continuació, en el text parlarà.
La segona part del text fa referència a l’evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació ”. En aquesta part, fa un anàlisis de la perspectiva històrica per a comprendre les transformacions que han ocorregut fins el moment, dividint la historia humana en quatre períodes caracteritzats per la tecnologia dominant. Començant per “l’aparició del llenguatge oral” i finalitzant en la quarta revolució que està present a l’actualitat, “Els mitjans electrònics i la digitalització”.
El primer període “Aparició del llenguatge” va suposar una gran revolució ja que va proposar una nova dimensió a la interacció humana. Amb la parla es van començar a fer infinites de coses molt importants. Així doncs, els humans pogueren estructurar el pensament i transmetre’l a tothom. La segona revolució que hi va haver fou la creació de signes gràfics per a registrar la parla, gràcies a aquests va aparèixer l’escriptura, fou un procés que durà milers d’anys. Va haver-hi una tercera revolució deguda a l’aparició de l’impremta. Aquesta donà la possibilitat de produir i distribuir textos en massa. Finalment ens trobem immersos en una gran revolució, la revolució dels mitjans electrònics i la digitalització. Per donar acabat aquesta segona part del text, aquesta finalitza amb un breu resum on exposa les conclusions, especificant que els avanços tecnològics tenen lloc dins del marc socioeconòmic que fa possible el seu desenvolupament, la seua transferència a la societat i la seua aplicació a la producció. Tots aquests canvis i transformacions que estan presents en l’actualitat, l’autor els defineix “La societat de la informació”.
La tercera part del text es centra en les noves tecnologies de informació i comunicació, comença amb una definició del terme: Noves tecnologies i cita les característiques més distintives d’aquestes. Ens fa entendre les noves tecnologies com la principal ferramenta de comunicació de la informació, posant com a exemple per excel·lència Internet, una ret de rets que dona la possibilitat d’estar interconectat amb tot el món, i per tant ens ofereix una gran quantitat d’oportunitats per adquirir, transmetre...informació. En aquesta tercera part del text, l’autor també fa referència al que és la digitalització, exposant que és com un canvi radical en el tractament de la informació. A partir d’aquest fet, l’autor tracta d’explicar l’evolució d’emmagatzemar la informació, passant de la forma antiga de que es trobe als llibres a trobar-la en grans quantitats en espais no topològics com el “ciberespai” o la “infosfera”.
Arribat el moment per a comentar la quarta part del text, aquí l’autor destaca algunes de les conseqüències que tenen les noves tecnologies a la nostra societat, per tal de centrar-nos en les repercussions educatives. Entre aquestes hi ha que destacar la gran quantitat de informació que ens arriba, a traves del mitjans electrònics i impresos. Amb això direm que actualment l’accés a la troba de informació es excessiva, però que el problema que actualment radica dia a dia és el saber seleccionar críticament aquesta, adquirint allò que vertaderament ens convé i rebutjar tota aquella que no ens aprofita per a res, la qual ens crea una saturació de informació i per tant una sobrecarrega cognitiva. Be doncs, aquesta és la feina que l’educació ha de fer. Ha d’oferir informació i formar a individus capaços de fer una selecció d’aquesta a partir d’uns criteris, i quedar-se amb tot allò que els ajudi a conviure en la societat. Podem dir que la transformació radical d’espai i temps és un altra de les conseqüències de l’ampliació de la nostra capacitat per a codificar, emmagatzemar, processar i transmetre informació. La ret no té en conter de que els participants en una activitat coincideixquen en l’espai i el temps. La tercera conseqüència és molt important, i sobretot en l’àmbit educatiu, es tracta de la interactivitat, la possibilitat de que emissor i receptor permuten els seus rols i intercanvien missatges.
La quinta part del text tracta de la societat de l’aprenentatge i de les noves tecnologies en educació. L’autor exposa una historieta de Seymour Papert basada en un grup de xirujanos i mestres del segle passat que apareixen en els nostres dies per observar els canvis que havien ocorregut en la seua professió. Aquests no tindrien cap dificultat en tornar-se a enganxar a la seua feina, la qual cosa ens indica que han hagut pocs canvis en ambdues professions. Conclou amb una moraleja: el sistema educatiu, no és precisament un ambient en el que la tecnologia tingui un paper rellevant en les tasques que allí es realitzen. Com assenyalen hui en dia els documents, congressos, estudis...sobre la societat de la informació, la societat de la informació serà la societat del coneixement i de l’aprenentatge. Per a desenvolupar més profundament aquesta situació l’autor divideix aquest apartat en cinc parts, aquestos só els següents:
El ritme del canvi: aprenentatge al llarg de tota la vida i cultura general.
Nous entorns d’ensenyança/ aprenentatge.
Nous rols per a les institucions educatives.
Nous rols per a docents i discents.
Nous materials d’ensenyança/aprenentatge.
Per finalitzar el text, l’autor el tanca amb un corol·lari titulat “Educar és una tasca centrada en el futur”. Amb aquestes paraules Adell fa la seua conclusió, l’escola ha d’assumir i incorporar-se al món de les noves tecnologies, es a dir, ha de renovar.
Les rets informàtiques trenquen el aïllament tradicional de les aules i les obrin al món, permeten la comunicació entre les persones eliminant les barreres de l’espai i el temps, d’identitat i estatus. Però el major potencial de les noves tecnologies de la informació en l’educació resideix tant en el que aportaran als mètodes d’ensenyança/ aprenentatge actuals, com en el fet de que estan transformant radicalment el que rodeja a les escoles. Per tant, els docents com a “proeevedors de informació” hauran de redefinir el seus papers per tal de formar persones que sàpiguen interpretar, escollir i rebutjar la informació rebuda. No ens podem oblidar mai de que l’educació en la societat de la informació ha de ser un factor d’igualtat social i de desenvolupament personal, un dret bàsic i no únicament un producte de mercat.
Des del meu parèixer, l’autor ha aconseguit el seu propòsit de fer reflexionar al lector o lectora sobre la importància que actualment tenen les noves tecnologies a la nostra societat, centrant-se més en el món de l’educació. I amb açò estic totalment d’acord, ja que pense que l’educació s’ha d’adaptar al moment en el que vivim, per poder formar part de la societat i conviure correctament en i amb aquesta. Així doncs, les noves tecnologies s’han de portar a terme en les escoles ja que són un factor més, i molt important, en la nostra societat, aquestes són el futur. D’aquesta manera estarem triant una educació basada en la realitat, i pense que això s’ha de tenir molt en compte. Bé acabaré dient que com a docent, es a dir com a guia de l’aprenentatge, som nosaltres qui hem de fomentar l’ús de les noves tecnologies a les aules, ja que, a més a més de ser la realitat, fent ús d’aquestes adquirim una gran quantitat d’informació, que hem de saber seleccionar i emmagatzemar-les per tal d’aconseguir un bon coneixement.
No hay comentarios:
Publicar un comentario