Els capítols 1 i 2 del llibre Les TIC a l’Educació Infantil, de Jordi Cases i Mª Roser Torrescasana, parlen de “les TIC i l’escola” i de les “aportacions de les TIC a l’educació Infantil”. En aquests trobem una clara introducció del que a l’actualitat són les TIC a la nostra societat, i de quina manera psicopedagògica s’estan fomentant a l’escola.
El primer capítol, aquest molt breu, és una introducció del que són les TIC actualment a la nostra societat. Tot aquest està basat amb els canvis que ocorren al llarg de la vida, i per això parla del canvi que en aquest moment està sofrint l’estructura de la nostra societat a causa de l’aparició de les TIC. Aquest nou recurs s’ha convertit en una gran revolució digital que ha aconseguit modificar la vida de tothom. Per tant, exposa que és necessari adaptar-se a aquesta nova realitat que des de tots els àmbits ens envolta, per poder desenvolupar-se com a ciutadans en la vida quotidiana.
Tot açò també afecta, de forma directa, als infants per això les TIC s’han de posar en pràctica de forma totalment natural als centres educatius, ja que aquests recursos són la realitat de la nostra societat. Seria convenient i necessari que a les escoles es feren canvis físics i metodològics respecte a les TIC, ja que molts no estan preparats per a rebre aquest nou recurs, que ve a ser un més per a l’ensenyament- aprenentatge.
D’aquest capítol em crida l’atenció la pregunta que es fa el dibuix. Des de que he començat a fer treballs sobre les TIC, m’ho he preguntat sempre per això esperava trobar-me amb una aclaració.
El segon capítol, es centra en les aportacions de les TIC a l’Educació Infantil, es a dir com aquest recurs incideix en aquesta etapa. Les aportacions de les quals es parla al llibre, els autors les relacionen amb: 1) El procés de desenvolupament de l’infant, on apareix una breu reflexió dels estímuls que els nens i nenes reben i que donen la possibilitat d’avançar en el seu desenvolupament. També ho relacionen amb 2) El PCC, com que les TIC són la realitat de l’actualitat, aquestes han d’estar desenvolupades en aquest document. Es desenvolupen als continguts; conceptuals, procedimentals i actitudinals, i a partir d’aquests treballar-los en les tres àrees que marca el currículum d’Educació Infantil. 3) El paper del mestre, aquest es tracta d’un factor molt important, ja que aquest ha d’estar preparat per mostrar un correcte domini d’aquest recurs, i ser capaç d’integrar les TIC a les aules per tal de que siguin útils i eficaces en el procés d’ensenyament- aprenentatge dels alumnes. Hem de ser conscients de que els nens i les nenes no entren a l’escola amb un coneixement nul d’aquest recurs, sinó ja tenen uns coneixements previs dels quals el mestre/a a de saber triar i organitzar per convertir-los en aprenentatges estructurals i significatius. 4) El treball en equip, els autos destaquen la importància d’aquest ja que és la millor forma per aconseguir resultats satisfactoris en les activitats proposades pels docents. Quan es treballa en equip ens permet millorar el suport entre docents, l’elaboració i la buscada de nous materials útils i significatius per als alumnes. A més a més el nombre d’idees i de coneixements és major, per tant facilita escollir el millor camí per portar i treballar amb les TIC a les aules. Sobre l'organització del cicle, l’equip ha de consensuar conjuntament aspectes com: com i quan es poden introduir les noves tecnologies en l’etapa, seqüènciar els continguts, plantejar-se quin treball es pot fer a l’aula d’ordinadors, planificar el treball (en grup o individual), determinar els espais que ocuparà el maquinari, l’evaluació.....
En conclusió, aquest capítol ens ofereix una reflexió sobre les TIC a l’escola. Aquestes s’han d’incorporar a les aules amb total normalitat potenciant el seu ús i el més prompte possible. La seua metodologia ha d’estar basada amb els objectius que es volen aconseguir, i és molt importat que els docents estiguin disposats a formar-se en aquest recurs per fer una bona selecció d’aquelles noves tecnologies que es treballaran i a continuació, ser uns bons i bones guies d’aquest ensenyament-aprenentatge.
El primer capítol, aquest molt breu, és una introducció del que són les TIC actualment a la nostra societat. Tot aquest està basat amb els canvis que ocorren al llarg de la vida, i per això parla del canvi que en aquest moment està sofrint l’estructura de la nostra societat a causa de l’aparició de les TIC. Aquest nou recurs s’ha convertit en una gran revolució digital que ha aconseguit modificar la vida de tothom. Per tant, exposa que és necessari adaptar-se a aquesta nova realitat que des de tots els àmbits ens envolta, per poder desenvolupar-se com a ciutadans en la vida quotidiana.
Tot açò també afecta, de forma directa, als infants per això les TIC s’han de posar en pràctica de forma totalment natural als centres educatius, ja que aquests recursos són la realitat de la nostra societat. Seria convenient i necessari que a les escoles es feren canvis físics i metodològics respecte a les TIC, ja que molts no estan preparats per a rebre aquest nou recurs, que ve a ser un més per a l’ensenyament- aprenentatge.
D’aquest capítol em crida l’atenció la pregunta que es fa el dibuix. Des de que he començat a fer treballs sobre les TIC, m’ho he preguntat sempre per això esperava trobar-me amb una aclaració.
El segon capítol, es centra en les aportacions de les TIC a l’Educació Infantil, es a dir com aquest recurs incideix en aquesta etapa. Les aportacions de les quals es parla al llibre, els autors les relacionen amb: 1) El procés de desenvolupament de l’infant, on apareix una breu reflexió dels estímuls que els nens i nenes reben i que donen la possibilitat d’avançar en el seu desenvolupament. També ho relacionen amb 2) El PCC, com que les TIC són la realitat de l’actualitat, aquestes han d’estar desenvolupades en aquest document. Es desenvolupen als continguts; conceptuals, procedimentals i actitudinals, i a partir d’aquests treballar-los en les tres àrees que marca el currículum d’Educació Infantil. 3) El paper del mestre, aquest es tracta d’un factor molt important, ja que aquest ha d’estar preparat per mostrar un correcte domini d’aquest recurs, i ser capaç d’integrar les TIC a les aules per tal de que siguin útils i eficaces en el procés d’ensenyament- aprenentatge dels alumnes. Hem de ser conscients de que els nens i les nenes no entren a l’escola amb un coneixement nul d’aquest recurs, sinó ja tenen uns coneixements previs dels quals el mestre/a a de saber triar i organitzar per convertir-los en aprenentatges estructurals i significatius. 4) El treball en equip, els autos destaquen la importància d’aquest ja que és la millor forma per aconseguir resultats satisfactoris en les activitats proposades pels docents. Quan es treballa en equip ens permet millorar el suport entre docents, l’elaboració i la buscada de nous materials útils i significatius per als alumnes. A més a més el nombre d’idees i de coneixements és major, per tant facilita escollir el millor camí per portar i treballar amb les TIC a les aules. Sobre l'organització del cicle, l’equip ha de consensuar conjuntament aspectes com: com i quan es poden introduir les noves tecnologies en l’etapa, seqüènciar els continguts, plantejar-se quin treball es pot fer a l’aula d’ordinadors, planificar el treball (en grup o individual), determinar els espais que ocuparà el maquinari, l’evaluació.....
En conclusió, aquest capítol ens ofereix una reflexió sobre les TIC a l’escola. Aquestes s’han d’incorporar a les aules amb total normalitat potenciant el seu ús i el més prompte possible. La seua metodologia ha d’estar basada amb els objectius que es volen aconseguir, i és molt importat que els docents estiguin disposats a formar-se en aquest recurs per fer una bona selecció d’aquelles noves tecnologies que es treballaran i a continuació, ser uns bons i bones guies d’aquest ensenyament-aprenentatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario